DetalleParticipacionPublica

Consulta
Tancada
Rang de la Norma:
Ordre Ministerial
Caràcter de la consulta:
Normatives
Tipus de participació
Consulta pública prèvia

Antecedents de la norma

La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha canviat per complet l'escenari de l'economia mundial, que s'enfronta a una crisi sense precedents. La disrupció de les cadenes de valor internacionals, les restriccions a l'oferta de certes activitats i la caiguda de la demanda per les necessàries mesures de distanciament físic i restricció de mobilitat han portat a una recessió sense precedents en bona part del món.

En paral·lel amb l'expansió de la pandèmia, l'activitat econòmica ha anat passant per diferents fases a les diferents zones geogràfiques i països, amb un epicentre que s'ha desplaçat des d'Àsia cap al continent americà després de copejar intensament els països europeus en la primavera de 2020.

Com a conseqüència de les mesures de contenció de la pandèmia, l'economia europea va entrar en una profunda recessió en la primera meitat d'aquest any, la major des de la Segona Guerra Mundial. Segons estimacions de la Comissió Europea, l'economia de la zona euro ha operat entre un 25% i un 30% per sota de la seva capacitat durant el període de confinament més estricte. S'espera que el PIB de la zona euro es contregui el 8,7% en 2020, abans de recuperar-se a una taxa de creixement anual del 6,1% el proper any.

En el cas d'Espanya, l'impacte econòmic i social ha estat particularment intens des de mitjan març, a causa de les mesures de contenció adoptades i a l'important pes dels sectors més directament afectats. En línia amb la resta d'Europa, les previsions apunten a una evolució en forma de V asimètrica: després de la caiguda del PIB del 5,2% en el primer trimestre i del 17,8% en el segon, es preveu una progressiva recuperació fins a finals d'any que permeti recuperar la senda de creixement en 2021.

Totes les previsions estan marcades per la incertesa. L'impacte de la crisi de la COVID-19 vindrà determinat essencialment per la durada i l'impacte estructural de les mesures de resposta sanitària a tot el món, per la intensitat de la reactivació de l'activitat i l'ocupació a nivell internacional en el segon semestre de 2020 i pel creixement real i potencial que s'aconsegueixi a partir de 2021.

L'impacte negatiu de l'emergència sanitària agreujarà alguns dels importants desequilibris que llastren l'economia espanyola des de fa dècades: alta desocupació de caràcter estructural, amb especial incidència sobre els joves; una marcada precarietat laboral, que aprofundeix en les fortes i creixents desigualtats socials; un nivell alt de deute unit a un problema estructural de dèficit públic; un baix nivell d'inversió en innovació i formació contínua, una baixa productivitat dels factors productius, una escassa atenció als efectes mediambientals de l'activitat econòmica; un sector industrial i de serveis poc adaptat a les noves tecnologies i amb limitada integració dels riscos i oportunitats de la descarbonización en les seves estratègies empresarials; un ecosistema d'empreses de molt petita grandària amb dificultat per créixer i aprofitar tots els avantatges de la integració europea i grans bretxes de desigualtat interterritorials.

La magnitud del desafiament ha exigit una resposta comuna a escala europea. A curt termini, proporcionant amb la política monetària i fiscal un marc de finançament adequat per a les respostes nacionals, protegint el bon funcionament del mercat comú perquè totes les empreses puguin operar en les mateixes condicions, i desenvolupant protocols comuns de seguretat i salut. A mitjà termini, engegant un ambiciós Fons de Recuperació i Resiliència, a l'altura del que precisa el procés de reconstrucció de les economies al món post-COVID, a partir de 2021.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència elaborat pel Govern s'estructura entorn de/entorn de QUATRE EIXOS TRANSVERSALS que vertebraran la transformació del conjunt de l'economia i que el Govern ha situat des del principi al centre de la seva estratègia de política econòmica: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial.

La indústria és el principal sector vertebrador de l'economia i generador de cohesió social i territorial. Un sector industrial desenvolupat dinamitza l'activitat econòmica, aporta ocupació de major qualitat i mitiga l'impacte de les recessions. És per això, que el principal desafiament és la necessitat d'incrementar el pes de la indústria en l'economia nacional, per apropar-ho al de la mitjana de la UE i les economies més competitives del nostre entorn, per aprofitar totes les externalitats positives que la indústria té sobre l'economia d'un país. Actuar sobre aquestes variables tindria un efecte positiu rellevant i estructural sobre l'economia espanyola i la seva resiliència com demostren les següents dades:

  • Segons dades INE de 2019, la indústria manufacturera (exclòs el sector energètic) suposa un 12,3% del Valor Afegit Brut, mentre que ocupa a un 10,4% de l'ocupació total del país, la qual cosa implica una major productivitat que altres sectors. A més, la remuneració suposa un 12,7%, la qual cosa implica també salaris més alts que en altres sectors. Aquesta ocupació és més estable i de major qualificació que el d'altres sectors de l'economia.
  • Contribueix molt positivament sobre la balança de pagaments espanyola, ja que suposa la gran majoria dels béns i serveis que exporta l'economia espanyola. Segons anàlisis sectorials realitzades per la Secretaria d'Estat de Comerç del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en 2019 més del 83% de l'exportació és directament atribuïble al sector industrial, destacant béns d'equip (20,4%), sector automòbil (15,2%), productes químics (14,5%), alimentació, begudes i tabac (10,2%) i semimanufacturas no químiques (10,2%).
  • És el sector productiu més innovador: així, segons dades de l'INE de 2016, el 41% de les empreses innovadores del país corresponen a la indústria manufacturera amb una despesa en innovació del 48%.

Per a això, és necessària una actuació pública que impulsi la productivitat de la indústria i la prepari per als reptes de la digitalització, la transició ecològica i eficiència energètica.

No obstant això, l'actual escenari econòmic no afavoreix que la pequeño i mitja empresa i la microempresa disposin de l'accés al finançament que necessiten per desenvolupar-se i créixer, per incrementar la seva productivitat, fer-se més sostenibles, eficients i innovadores per competir als mercats internacionals. Resulta necessari, per tant, dins de l'àmbit de la Secretaria General d'Indústria i PIME, aprovar unes bases reguladores per al finançament d'actuacions industrials realitzades pel sector manufacturer que permetin la necessària adaptació i creixement de les empreses en un entorn de transformació cap a una indústria més innovadora, eficient i sostenible.

Problemes que es pretenen solucionar amb la nova norma

És urgent recolzar la modernització del teixit industrial, impulsant la seva internacionalització, la renovació del capital tecnològic, la seva adaptació a la transició ecològica, i la seva digitalització.

La norma pretén estimular la competitivitat de la seva indústria, superant les inèrcies del passat, modernitzant el seu teixit productiu, reforçant la seva capacitat de generar ocupació de qualitat, fomentant la seva eficiència energètica i apostant per la transició cap a una economia circular que afavoreixi el canvi d'hàbits i un comportament conscient dels consumidors.

Est programa línia té com a objectiu els plans d'innovació i sostenibilitat en àmbits claus en la transició industrial com són:

  • l'eficiència energètica descarbonización, i noves fonts d'energia sostenible;
  • l'economia circular i l'ecoinnovació, millora de les cadenes de valor;
  • materials i productes avançats;
  • millora dels processos de qualitat i seguretat industrial.

La norma regularà la concessió de préstecs i subvencions a plans d'innovació i sostenibilitat desenvolupats per empreses industrials.

Necessitat i oportunitat de la seva aprovació

El passat 21 de juliol es va aconseguir un històric acord en el Consell Europeu per mobilitzar en resposta a aquesta situació excepcional 750.000 milions d'euros, finançats mitjançant l'emissió de deute comunitari, que al costat dels 1,074 bilions del Marc Financer Plurianual 2021-2027 permetrà abordar un volum sense precedents d'inversions en els propers anys.

La mobilització d'un volum tan important de recursos obre una oportunitat extraordinària per al nostre país, comparable als processos de transformació econòmica produïts arran de la incorporació a les Comunitats Europees en els anys 80 o la creació del Fons de Cohesió europeu a la meitat d'/a la meitat dels 90. Permetrà no solament la superació de la crisi i la recuperació de l'ocupació, sinó que facilitarà la modernització de la nostra economia, perquè aquesta recuperació sigui verda, digital, inclusiva i social. S'engegaran transformacions i reformes estructurals dirigides a la transició cap a una economia i societat climàticament neutres, sostenibles, circulars, respectuoses amb els límits imposats pel mitjà natural i eficients en l'ús de recursos.

És necessari actualitzar els marcs de suport actuals per uns altres que permetin una gestió adequada dels Fons de Recuperació i que articulin les polítiques definides en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Objectius de la norma

L'objectiu fonamental d'aquesta norma és regular el suport a les empreses industrials que permeti la transició cap a uns processos de producció i organitzatius més eficients, sostenibles i innovadors i que contribueixin a reforçar la seva competitivitat i afavorir el desenvolupament de la indústria.

La present consulta té com a objectiu recaptar, directament o a través de les seves organitzacions representatives, l'opinió de les persones i entitats potencialment afectades per la norma projectada.

Possibles solucions alternatives, regulatòries i no regulatòries

En un context de crisi global derivada de la pandèmia de la COVID-19, és necessari l'estímul de la inversió industrial des de tots els àmbits, en aquest cas des del sector públic, per poder canalitzar els Fons Europeus amb el major rigor, transparència i accessibilitat a totes les empreses del territori nacional.

La combinació de finançament de subvencions a fons perdut just amb préstecs amb interès zero es considera un instrument òptim per recolzar a les empreses en els seus processos de modernització i sostenibilitat.

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 13 de gener de 2021 fins al dia dimecres, 27 de gener de 2021

Presentació d'al·legacions

Les al·legacions podran remetre's a l'adreça de correu: sgeprogramas@mincotur.es

Sólo serán consideradas las respuestas en las que el remitente esté identificado.

Con carácter general, las contribuciones recibidas se considerarán susceptibles de difusión pública. Las partes de la información remitida que, a juicio del interesado deban ser tratadas con carácter confidencial y en consecuencia no proceda su libre difusión, deberán ser específicamente señaladas en el propio texto de la contribución, no considerándose a estos efectos los mensajes genéricos de confidencialidad de la información.

Annexos