El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme engega el procés de CONSULTA PRÈVIA sobre una nova Llei d'Indústria, a fi de recaptar l'opinió de les persones i de les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma, de conformitat amb el previst en l'article 133.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació amb l'article 26.2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

La nova Llei d'Indústria és un compromís d'Espanya dins del Component 12 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, identificat com a fita 176, corresponent a la mesura C12.R1 “Estratègia Espanyola d'Impuls Industrial 2030”. En aquesta fita, es recull l'entrada en vigor de la Llei en elº 4 trimestre de 2023.

Les persones interessades podran participar a través dels mitjans que s'indiquen al portal web del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

La consulta prèvia estarà oberta des del dia 20 d'abril fins al dia 17 de maig de 2022, inclusivament.

La Comissió Europea va publicar, al març de 2020, la comunicació “Un nou model d'Indústria per a Europa” en el qual es planteja l'estratègia industrial europea i, per l'impacte de la Covid-19, al maig de 2021 la seva “Actualització del nou model d'indústria 2020: Construint un Mercat Únic més sòlid per a la recuperació d'Europa”, que incorpora les lliçons de la crisi, per enfortir la nostra capacitat de resiliència econòmica i accelerar la doble transició mantenint i creant ocupacions al mateix temps.

D'altra banda les recomanacions del Consell de 2019 i 2020 recullen la necessitat d'adaptar i evolucionar les polítiques industrials per enfortir la transformació, digitalització, ecologia, millora de la capacitació i alineament amb el Mercat Únic Europeu, per la qual cosa s'insta a una revisió de la situació industrial i per tant del model industrial espanyol.

La Llei ha de donar una resposta en clau nacional a la nova estratègia industrial europea, recollir les recomanacions del Consell i contemplar les necessitats del sector industrial d'Espanya, establint el marc adequat per estimular la competitivitat de la indústria modernitzant el seu teixit productiu, reforçant la seva capacitat de generar ocupació de qualitat, fomentant la seva eficiència energètica, impulsant la seva capacitat d'innovació i apostant per la transició cap a una economia circular que afavoreixi el canvi d'hàbits i un comportament conscient dels consumidors.

Justificació de la necessitat d'una nova Llei d'Indústria

L'actual Llei d'Indústria data de 1992. Des de llavors són evidents els grans canvis experimentats; des dels polítics, amb els Tractats que han transformat la Comunitat Econòmica Europea (a la qual pertanyia Espanya a la data de promulgació de la Llei d'Indústria) en la Unió Europea, als normatius, que incideixen en nous àmbits d'actuació pública amb especial transcendència en la indústria, com el suport a la transició energètica, la lluita contra el canvi climàtic, l'economia circular o la defensa dels drets dels consumidors. En aquests 30 anys també s'han produït canvis rellevants que han impactat directament sobre la indústria, com són els nous desenvolupaments tecnològics, l'avanç digital, la universalització d'internet, la implantació de les plataformes, la globalització o les deslocalitzacions industrials.

Amb la pandèmia han aflorat deficiències i fortaleses de la nostra economia, evidenciat els problemes de la dependència externa en materials bàsics, i s'ha posat en relleu la necessitat imperiosa d'enfortir i situar en un primer plànol la base industrial no només espanyola, sinó també europea. Tant la UE com Espanya, han de desenvolupar normatives conduents a dotar de major resiliència i robustesa a la indústria europea.

La fortalesa industrial d'Europa s'ha situat en primera línia de prioritat i és un vector clau del pla europeu de recuperació econòmica, “Next Generation EU”, que facilita inversions massives per reforçar i escurçar les cadenes de valor industrials i per resituar de forma intel·ligent i estratègica la producció a Europa i a Espanya, així com per aprofitar les noves oportunitats que ofereix el proper impuls de nous sectors industrials. Això haurà d'acompanyar-se de les necessàries qualificacions i capacitats en els recursos humans per abordar tals canvis.

La nova Llei d'Indústria ha de donar resposta a la cobertura de les necessitats i dels grans reptes descrits amb anterioritat, sent l'objectiu de la mateixa no solament regular l'activitat industrial a Espanya, sinó establir els objectius i procediments de política i promoció industrial que permetin l'adequada, eficient i ràpida adaptació i transformació de la indústria espanyola per fer front a tots aquests canvis i situacions presents i futures.

Així mateix, és objectiu de Llei establir el marc de seguretat i qualitat industrial que permeti el ple desenvolupament de les nostres indústries en línia amb les exigències del mercat, alhora que contempli les normes bàsiques d'ordenació de les activitats industrials per les Administracions Públiques, els mitjans i procediments per coordinar les competències en matèria d'indústria d'aquestes Administracions, i regular l'actuació de l'Administració de l'Estat en relació amb el sector industrial.

També han de tenir-se en compte les especials circumstàncies de les pequeño i mitges empreses industrials a través d'un tractament diferencial, que recolzi i fomenti l'emprenedoria, així com de les empreses de mitja capitalització, essencials per al futur desenvolupament industrial.

La Llei ha d'abordar, almenys, els següents aspectes:

• I. POLÍTICA I PROMOCIÓ INDUSTRIAL

  És funció de les Administracions Públiques establir les polítiques públiques i de promoció industrial que facilitin, promoguin i desenvolupin la modernització, el desenvolupament i la competitivitat industrial. Serà objectiu fonamental de la llei la incorporació d'instruments de suport i foment que facilitin l'establiment de programes de suport, promoció, modernització, sostenibilitat i competitivitat industrials, i eines que permetin contribuir a l'enfortiment de la indústria i facilitar que s'adapti als nous i creixents requeriments, com: els costos logístics i energètics, els associats a l'economia circular, la sostenibilitat, els requisits mediambientals o la protecció dels consumidors i usuaris, de manera que permeti a les AAPP col·laborar i influir sobre aspectes essencials per al futur de la indústria. La política industrial ha de contemplar el desenvolupament harmònic i la cohesió social i territorial, i abordar el creixement empresarial, la capacitació i qualificació professional, l'enfortiment de la formació professional i l'adaptació dels títols universitaris, així com la igualtat de gènere i d'oportunitats per millorar les condicions de les empreses industrials.

• II. REINDUSTRIALIZACION

  Els profunds processos de reestructuració de la cadena de valor industrial iniciats en la dècada dels 90 que, juntament amb la globalització econòmica, van suposar la deslocalització industrial progressiva cap a països asiàtics han evidenciat unes importants febleses en les economies de la Unió Europea. Al costat d'això, el repte d'enfortir la base industrial europea fa necessari que les Administracions Públiques plantegin mecanismes i instruments per a la reindustrialització i la garantia d'igualtat de condicions en el Marcat únic i d'aquest amb la resta del món, reforçant la normalització i avaluació de la conformitat acreditada, i protegint els drets intel·lectuals i industrials.

  El reforç de l'autonomia estratègica i la sobirania industrial d'Europa és una de les consideracions recollides en el nou model industrial europeu pel que s'han de desenvolupar polítiques per abordar les dependències estratègiques i al mateix temps salvaguardar una indústria competitiva en un mercat global.

• III. NEUTRALITAT CLIMÀTICA I ECONOMIA CIRCULAR

  Els compromisos internacionals, especialment europeus, marquen línies específiques de la necessitat d'establir una indústria compromesa amb els objectius d'un desenvolupament sostenible cap a la neutralitat climàtica i una economia més circular. La indústria ha d'exercir un paper rellevant en el que constitueix aquest desafiament i oportunitat conforme al Pacte Verd Europeu, en particular el suport específic a la modernització i descarbonización de les indústries que consumeixen molta energia; el foment de nous processos industrials i tecnologies més netes, la contribució a la competitivitat industrial; el desenvolupament de polítiques reguladores, contractació pública, competència lleial i plena participació de les Pimes.

  També ha de facilitar l'establiment d'una economia més circular alineant-se al Pla d'acció Europeu per a l'economia circular amb el concurs de polítiques de promoció industrials i el desenvolupament de models innovadors per reduir la dependència de les matèries primeres, recolzant la reutilització, reparació i reciclatge.

• IV. TRANSFORMACIÓ DIGITAL (DIGITALITZACIÓ)

  Les tecnologies digitals han revolucionat i estan canviant dràsticament el context industrial en totes les baules de la seva cadena de valor. La norma ha d'abordar l'impacte de l'automatització i digitalització en la indústria i els processos productius. La norma abordarà la modernització de les comunicacions i la seva interconectividad, així com la seva interoperabilitat al mateix temps que atén la ciberseguretat.

• V. SEGURETAT INDUSTRIAL I QUALITAT INDUSTRIAL

  És responsabilitat de les Administracions Públiques el control del compliment reglamentari de les activitats de seguretat industrial que té per objecte la prevenció i limitació de riscos, per la qual cosa s'han de contemplar aspectes de vigilància del mercat, reforçant la figura del funcionari, així com la promoció de plans i campanyes de comprovació de les condicions de seguretat dels productes industrials. A més, es planteja la creació, en el marc de les competències atribuïdes a l'Administració General de l'Estat, d'una entitat pública encarregada de, entre unes altres, l'homologació de vehicles, la coordinació d'activitats de vigilància del mercat, així com de realització d'estudis sobre seguretat industrial.

  La qualitat industrial és un dels pilars bàsics per assegurar i promoure la competitivitat industrial. Les Administracions Públiques, són responsables d'assegurar una infraestructura de la qualitat per a les activitats de normalització, acreditació, metrologia (científica, aplicada i legal) i avaluació de la conformitat (assajos, inspecció, certificació, validació i verificació, entre altres).

• VI. GOVERNANÇA

  S'ha de reflexionar sobre els instruments de coordinació amb els diferents agents, entitats, centres tecnològics, universitats, Administracions Públiques competents i involucrats en la promoció i el desenvolupament industrial, necessaris per a l'anàlisi, reflexió, avaluació i impuls de les polítiques industrials.

Aportacions i Comentaris

Amb la finalitat d'estructurar les observacions a remetre referents a la present Consulta, a continuació es proporcionen preguntes per a cadascun dels aspectes referits en el text.

I. POLÍTICA I PROMOCIÓ INDUSTRIAL: ¿Quins instruments de suport a la transformació industrial creu que podrien articular-se en una Llei d'Indústria? ¿Considera que s'han d'abordar altres assumptes?

II. REINDUSTRIALIZACION: ¿Com creu que s'ha d'abordar una reindustrialització d'acord amb la unitat de mercat, la cohesió social i la vertebració solidària dels diferents territoris?

III. NEUTRALITAT CLIMÀTICA I ECONOMIA CIRCULAR: ¿Quins elements de suport a la indústria creu que ha de contemplar la Llei per afavorir la neutralitat climàtica i l'econòmica circular?

IV. TRANSFORMACIÓ DIGITAL (DIGITALITZACIÓ): ¿Com creu que s'ha d'abordar en la Llei l'àmbit digital?

V. SEGURETAT INDUSTRIAL I QUALITAT INDUSTRIAL: ¿Creu que hi ha algun altre aspecte de seguretat i qualitat industrial que ha de contemplar la norma?

VI. GOVERNANÇA: ¿Com pot la Llei reforçar la coordinació per a l'aplicació i desenvolupament de les Directives sobre Mercat Únic Europeu a Espanya? ¿Quina estructura o mecanisme de governança proposa?