De conformitat amb el que es preveu en el artícul 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Común de les Administracions Públicas, en relación amb el artícul 26 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, amb l'objectiu de millorar la participación dels ciutadans en el procediment de elaboración de normes amb rang de reglament, amb caracter previ a la redacción del text articulat del projecte normatiu, se sotmet a consulta pública, a través del portal web Ministeri d'Indústria i Turisme, la present iniciativa, a fi de recaptar la opinión dels subjectes i de les organitzacions mas representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:

• Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
• La necessitat i oportunitat de la seua aprobación.
• Els objectius de la norma.

En compliment de l'anterior i d'acord amb el que es disposa en la Ordre PRE/1590/2016, de 3 d'octubre, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 30 de setembre de 2016 que dicta instruccions per a habilitar la participación pública en el procés de elaboración normativa, s'obri un período de consulta pública prèvia respecte al present projecte normatiu.

El sector manufacturer és responsable del 21% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle produïdes en España. Per això, la aceleración de la descarbonización del sector industrial és essencial per a aconseguir el compliment dels objectius energéticos i climaticos de España, plasmats en el PNIEC 2030 i l'Estratègia a llarg termini 2050, i de la Unión Europea. Este programa permetrea el desenvolupament de la mesura 1.10 del PNIEC “Descarbonización de la Indústria”.

No obstant això, la necessitat d'accelerar la descarbonización del sector industrial no respon únicamente a objectius climaticos, sinó también a una necessitat estratégica vinculada a la seguretat energética i resiliència económica. Si bé esta necessitat ja era sobradament coneguda i, de fet, altres Estats membres de la Unión Europea ja han posat en marxa contractes per diferència de carboni per a la seua indústria manufacturera, la guerra iniciada el 28 de febrer de 2026 després dels atacs d'Israel i els Estats Units a Anaran han posat de manifest, novament, els riscos sistémicos derivats de l'elevada dependència dels combustibles fósiles de gran part del sector industrial.

En les dues setmanes posteriors al 28 de febrer de 2026, el preu espot del gas natural (TTF) ha augmentat un 55% superant els 50 euros/MWh, amb pics de mas de 55 euros/MWh. Quant al petróllig, el preu del barril de Brent ha registrat un increment del 42 % fins a situar-se entorn dels 100 dólares/barril, amb maximos de fins a 117 dólares/barril. Si el tancament de l'Estret d'Ormuz es prolonga durant mas temps, cal preveure noves pujades de preus si bé fins al moment el seu evolución s'ha pogut contindre parcialment gràcies a la liberación de les reserves estratégicas per part de l'Agència Internacional de la Energía i per la cobertura dels contractes a termini de gas natural.

Esta situación posa de manifest la necessitat d'accelerar la transición energética del sector industrial, mitjançant l'abandó progressiu de l'ús intensiu de combustibles fósiles en favor de energías renovables, tant en forma d'electricitat com de calor. Esta transición no ha d'entendre's únicamente com una mesura per a la mitigación del canvi climatico, sinó también com un element clau per a reduir la dependència energética de l'exterior i, amb això, a exposición de la indústria a la volatilitat dels mercats d'hidrocarburs.

En este context, el artícul 32 del Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s'aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà, creó el Fons per a l'Impuls de la Descarbonización Industrial (FIDI), a través de la modificación del Título III del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivación de l'ocupació i protección del treball autónomo i de competitivitat del sector industrial.

Després de la modificación el Título III del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivación de l'ocupació i protección del treball autónomo i de competitivitat del sector industrial, este es compon dels següents artículs:

El artícul 12 fixa la constitución i objecte del Fons per a l'Impuls de la Descarbonización Industrial (FIDI). Com a resultat el FIDI s'estructura en 2 parts:

• Sección A, destinada a la cobertura per compte de l'Estat dels riscos derivats de contractes de subministrament de energía eléctrica a llarg termini subscrits per consumidors electrointensivos.
• Sección B, destinada a donar suport a la descarbonización dels sectors industrials intensius en energía, inclosos els consumidors electrointensivos i altres sectors amb elevada dependència de combustibles fósiles, mitjançant la formalización, principalment, d'instruments de suport orientats a cobrir el risc económico associat a la inversión en tecnologías industrials de baixes emissions.

A aquest efecte la Sección B podra instrumentar-se, principalment, mitjançant contractes per diferència de carboni, entesos com a instruments de suport orientats a compensar, totalment o parcialment, la diferència entre els costos de les tecnologías industrials descarbonizadas i l'esñal económica derivada del preu del carboni i de la energía o altres instruments de mercat, amb la finalitat de facilitar inversions que reduïsquen la dependència de combustibles fósiles.

El artícul 13 regula la dotación i recursos del FIDI.

El artícul 14 regula la administración de tesorería del FIDI.

El artícul 15 regula la figura de l'agent gestor de la cobertura de riscos per compte de l'Estat el ambito de la Sección A del Fons per a l'Impuls de la Descarbonización Industrial.

El artícul 15. Bis regula la figura de l'agent gestor de les operacions amb càrrec a la sección B del Fons per a l'Impuls de la Descarbonización Industrial.

Els artículs 12 i 15bis del Reial decret llei 24/2020, de 25 de juny, requereixen de desenvolupament reglamentari per a la determinación de les caràcterísticas i abast de l'instrument de contractes per diferència de carboni, así com l'entitat que actuara com a Agent Gestor de les operacions amb càrrec a la sección B del FIDI.

Amb contractes per diferència de carboni plenament desenvolupats, una part significativa de la indústria podría avançar mas rapidamente en la sustitución de combustibles fósiles per tecnologías basades en electricitat renovable o altres fonts de energía baixa en carboni. En conseqüència, l'impacte d'episodis de volatilitat energética com l'actual sería previsiblement menor, en reduir-se la exposición directa dels processos industrials al preu del gas o del petróllig. Així mateix, la situación actual posa en relleu la importància d'anticipar les decisions de inversión necessàries per a transformar els processos industrials. Les inversions en tecnologías de descarbonización industrial solen implicar llargs cicles de planificación, desenvolupament i implantación. En absència de esñales clares que faciliten aquestes inversions en el moment actual, existeix el risc que les decisions de transformación tecnológica es posposen. En un escenari de persistència de les tensions energéticas internacionals i d'urgència en la mitigación del canvi climatico, este retard podría traduir-se en pérdidas de competitivitat per a determinats sectors industrials, que es veureían obligats a operar durant mas temps amb estructures de costos energéticos superiors a les dels seus competidors i a veure com a actius que aún no s'han amortitzat queden obsolets i atrapats.

Per això, resulta fonamental articular instruments que faciliten de manera primerenca la adopción de tecnologías industrials baixes en emissions per a reduir la vulnerabilitat estructural de la indústria enfront de futures crisis energéticas. En este sentit, el desenvolupament de contractes per diferència de carboni permet accelerar la transformación del sistema energético industrial, proporcionant un marc estable que incentive la inversión privada en processos productius mas eficients, menys depenents de combustibles fósiles i, en conseqüència, mas resilients enfront de la volatilitat dels mercats energéticos internacionals.

Els contractes per diferència de carboni aconsegueixen este objectiu, ja que a través d'ells la Administración garanteix durant un període determinat un preu de referència del carboni que permet que la inversión en tecnologías baixes en emissions siga viable. Si el preu real del carboni en el mercat és inferior a eixe nivell, el contracte cobrix la diferència. D'esta manera, les empreses tenen major seguretat per a invertir en la transformación dels seus processos productius. Ademas, estos contractes proporcionarían la rendibilitat addicional necessària per a escometre estos projectes, almenys en els moments inicials en els quals el pagament de drets de emisión i els preus energéticos no proporcionen incentius suficients per a escometre projectes de descarbonización. La articulación del mecanisme mitjançant un procediment de subhasta garanteix una major eficiència en la asignación dels recursos públicos.

El Reial decret tendra els següents objectius generals:

• Regular les caràcterísticas i abast de l'instrument de contractes per diferència de carboni.
• Identificar la figura d'agent gestor de les operacions amb càrrec a la sección B del Fons per a l'Impuls de la Descarbonización Industrial

Preguntes a respondre en el marc d'esta consulta

A fi de recopilar la major información possible per a l'adequada elaboración del projecte normatiu, es formulen les següents preguntes orientatives. Les respostes no són de caracter obligatori, podent también realitzar-se aportacions lliures que es consideren rellevants:

Pregunta 1. ¿Qué sectors industrials deureían prioritzar-se en les primeres convocatòries de CCfD en España?

Pregunta 2. ¿Deureíal marc normatiu diferenciar les convocatòries según el nivell de temperatura requerit pel procés industrial? En el seu cas, ¿Qué nivells proposa?

Pregunta 3. Per al context español, ¿és preferible un enfocament bilateral (bidireccional) que protegisca de l'Estat i recupere fons si el preu del CO₂ supera el preu de referència, o un enfocament unilateral (unidireccional) on el desenvolupador simplement deixe de percebre l'ajuda, però retinga els beneficis addicionals?

Pregunta 4. ¿Qué mecanismes de indexación o ajust dinamico del preu de referència de carboni deureían introduir-se per a reflectir la volatilitat dels costos operatius (OPEX)?

Pregunta 5. ¿La asignación dels CCfD ha de realitzar-se exclusivament mitjançant subhastes competitives en preu per tona de CO₂ equivalent evitada, o han d'incloure's criteris no de preu (com l'impacte en l'ocupació local o la maduresa tecnológica)?

Pregunta 6. ¿Cual considera que ha de ser la duración óptima dels contractes (ex. 10, 15 o 20 añus) per a assegurar la amortización de les inversions en tecnologías netes sense comprometre en excés els fons públicos a llarg termini?

Pregunta 7 ¿Cómo ha d'estructurar-se el sistema de garantías financeres exigit als adjudicataris per a evitar la especulación i assegurar que els projectes adjudicats arriben a la fase de operación comercial en els terminis previstos?

Només seran considerades aquelles respostes en les quals el remitent esté identificat.

Amb caracter general, les contribucions rebudes es consideraran susceptibles de difusión pública. Les parts de la información remesa que, segons el parer de l'interessat hagen de ser tractades amb caracter confidències i en conseqüència no procedisca el seu lliure difusión, deurean ser específicamente esñalades en el propi text de la contribución, no considerandose a aquest efecte els missatges genérics de confidencialitat de la información.