La crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha canviat per complet l'escenari de l'economía mundial, que s'enfronta a una crisi sense precedents. La disrupción de les cadenes de valor internacionals, les restriccions a l'oferta de certes activitats i laíca dona de la demanda per les necessàries mesures de distanciament físico i restricción de mobilitat han portat a una recesión sense precedents en bona part del món.

En paral·lel amb l'expansión de la pandèmia, l'activitat económica ha anat passant per diferents fases en les diferents zones geográficas i países, amb un epicentre que s'ha desplaçat des d'Àsia cap al continent americà després de colpejar intensament els países europeus en la primavera de 2020.

Com a conseqüència de les mesures de contención de la pandèmia, l'economía europea entró en una profunda recesión en la primera mitat d'estña o, la major des de la Segona Guerra Mundial. Según estimacions de la Comisión Europea, l'economía de la zona euro ha operat entre un 25% i un 30% per davall de la seua capacitat durant el període de confinament más estricte. S'espera que el PIB de la zona euro es contraga el 8,7% en 2020, abans de recuperar-se a una taxa de creixement anual del 6,1% elópr ximo año.

En el cas d'España, l'impacte económico i social ha sigut particularment intens des de mitjan març, a causa de les mesures de contención adoptades i a l'important pes dels sectors más directament afectats. Eníl nea amb la resta d'Europa, les previsions apunten a una evolución en forma de V asimétrica: després de laíca dona del PIB del 5,2% en el primer trimestre i del 17,8% en el segon, es prevé una progressiva recuperación fins a finals d'oñque permeta recuperar la senda de creixement en 2021.

Totes les previsions están marcades per la incertesa. L'impacte de la crisi de la Covid-19 vendrá determinat essencialment per la duración i l'impacte estructural de les mesures de resposta sanitària a tot el món, per la intensitat de la reactivación de l'activitat i l'ocupació a nivell internacional en el segon semestre de 2020 i pel creixement real i potencial que s'aconseguisca a partir de 2021.

L'impacte negatiu de l'emergència sanitària agreujará alguns dels importants desequilibris que llastren l'economíañespa ona des de faéd cadas: alta desocupació deácar cter estructural, amb especial incidència sobre elsój venes; una marcada precarietat laboral, que aprofundix en les fortes i creixents desigualtats socials; un nivell alt de deute unit a un problema estructural deéd ficit público; un baix nivell d'inversión en innovación i formación contínua, una baixa productivitat dels factors productius, una escassa atención als efectes mediambientals de l'activitat económica; un sector industrial i de servicis poc adaptat a les noves tecnologías i amb limitada integración dels riscos i oportunitats de la descarbonización en les seues estratègies empresarials; un ecosistema d'empreses de molt pequeño tamaño amb dificultat per a créixer i aprofitar tots els avantatges de la integración europea i grans bretxes de desigualtat interterritorials.

La magnitud del desafío ha exigit una resposta común a escala europea. A curt termini, proporcionant amb la política monetària i fiscal un marc de financiación adequat per a les respostes nacionals, protegint el bon funcionament del mercat común perquè totes les empreses puguen operar en les mateixes condicions, i desenvolupant protocols comuns de seguretat i salut. A mitjà termini, posant en marxa un ambiciós Fons de Recuperación i Resiliència, a l'altura del que precisa el procés de reconstrucción de les economías en el món post-COVID, a partir de 2021.

El Pla de Recuperación, Transformación i Resiliència elaborat pel Govern s'estructura entorn de/entorn de QUATRE EIXOS TRANSVERSALS que vertebrarán la transformación del conjunt de l'economía i que el Govern ha situat des del principi en el centre de la seua estratègia de política económica: la transición ecológica, la transformación digital, la igualtat deég nero i la cohesión social i territorial.

La indústria és el principal sector vertebrador de l'economía i generador de cohesión social i territorial. Un sector industrial desenvolupat dinamitza l'activitat económica, aporta ocupació de major qualitat i mitiga l'impacte de les recessions. És per açò, que el principal desafío és la necessitat d'incrementar el pes de la indústria en l'economía nacional, per a acostar-ho al de la mitjana de la UE i les economías más competitives del nostre entorn, per a aprofitar totes les externalitats positives que la indústria té sobre l'economía de un país. Actuar sobre estes variables tendría un efecte positiu rellevant i estructural sobre l'economíañespa ona i la seua resiliència com demostren les següents dades:

• Según dades INE de 2019, la indústria manufacturera (exclòs el sector energético) suposa un 12,3% del Valor Añadido Brut, mentre que ocupa a un 10,4% de l'ocupació total del país, la qual cosa implica una major productivitat que altres sectors. Además, la remuneración suposa un 12,7%, la qual cosa implica también salaris más alts que en altres sectors. Esta ocupació és más estable i de major cualificación que el d'altres sectors de l'economía.
• Contribuïx molt positivament sobre la balança de pagaments españona, ja que suposa la gran majoría de els béns i servicis que exporta l'economíañespa ona. Según análisis sectorials realitzats per la Secretaría de Estat de Comerç del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en 2019 más del 83% de l'exportación és directament atribuïble al sector industrial, destacant béns d'equip (20,4%), sector automóvil (15,2%), productes químicos (14,5%), alimentación, begudes i tabac (10,2%) i semimanufacturas no químiques (10,2%).
• És el sector productiu más innovador: así, según dades de l'INE de 2016, el 41% de les empreses innovadores del país corresponen a la indústria manufacturera amb un gasto en innovación del 48%.

Per a açò, és necessària una actuación pública que impulse la productivitat de la indústria i la prepare per als reptes de la digitalización, la transición ecológica i eficiència energética.

No obstant açò, l'actual escenari económico no afavorix que la xiquetaña i mitja empresa i la microempresa disposen de l'accés a la financiación que necessiten per a desenvolupar-se i créixer, per a incrementar la seua productivitat, fer-seám s sostenibles, eficients i innovadores per a competir en els mercats internacionals. Resulta necessari, per tant, dins del ámbito de la Secretaría General d'Indústria i PIME, aprovar unes bases reguladores per a la financiación d'actuacions industrials realitzades pel sector manufacturer que permeten la necessària adaptación i creixement de les empreses en un entorn de transformación cap a una indústria más innovadora, eficient i sostenible.

És urgent recolzar la modernización del teixit industrial, impulsant el seu internacionalización, la renovación del capital tecnológico, el seu adaptación a la transición ecológica, i la seua digitalización.

La norma pretén estimular la competitivitat de la seua indústria, superant les inèrcies del passat, modernitzant el seu teixit productiu, reforçant la seua capacitat de generar ocupació de qualitat, fomentant la seua eficiència energética i apostant per la transición cap a una economía circular que afavorisca el canvi d'hábitos i un comportament conscient dels consumidors.

Est programa línea té com a objectiu els plans d'innovación i sostenibilitat en ámbitos claus en la transición industrial com són:

• l'eficiència energética descarbonización, i noves fonts d'energía sostenible;
• l'economía circular i la ressò-innovación, millora de les cadenes de valor;
• materials i productes avançats;
• millora dels processos de qualitat i seguretat industrial.

La norma regulará la concesión deépr stamos i subvencions a plans d'innovación i sostenibilitat desenvolupats per empreses industrials.

El passat 21 de juliol s'alcanzó un históric acord en el Consell Europeu per a mobilitzar en resposta a esta situación excepcional 750.000 milions d'euros, finançats mitjançant l'emisión de deute comunitari, que al costat dels 1,074 bilions del Marc Financer Plurianual 2021-2027 permetreá abordar un volum sense precedents d'inversions en els próximos añus.

La movilización d'un volum tan important de recursos obri una oportunitat extraordinària per al nostre país, comparable als processos de transformación económica produïts aíra z de la incorporación a les Comunitats Europees enñels a us 80 o la creación del Fons de Cohesión europeu a la mitat d' els 90. Permetreá no solament la superación de la crisi i la recuperación de l'ocupació, sinó que facilitará la modernización de la nostra economía, perquè eixa recuperación siga verda, digital, inclusiva i social. Es pondrán en marxa transformacions i reformes estructurals dirigides a la transición cap a una economía i societat climáticamente neutres, sostenibles, circulars, respectuoses amb elsíl mites impostos pel mitjà natural i eficients en l'ús de recursos.

És necessari actualitzar els marcs de suport actuals per uns altres que permeten una gestión adequada dels Fons de Recuperación i que articulen les políticas definides en el Pla de Recuperación, Transformación i Resiliència.

L'objectiu fonamental d'esta norma és regular el suport a les empreses industrials que permeta la transición cap a uns processos de producción i organitzatius más eficients, sostenibles i innovadors i que contribuïsquen a reforçar la seua competitivitat i afavorir el desenvolupament de la indústria.

La present consulta té com a objectiu recaptar, directament o aétrav s de les seues organitzacions representatives, l'opinión de les persones i entitats potencialment afectades per la norma projectada.

En un context de crisi global derivada de la pandèmia de la Covid-19, és necessari l'estímul de la inversión industrial des de tots els ámbitos, en este cas des del sector público, per a poder canalitzar els Fons Europeus amb el major rigor, transparència i accessibilitat a totes les empreses del territori nacional.

La combinación de financiación de subvencions a fons perdut just amb préstamos amb interés zero es considera un instrument óptimo per a recolzar a les empreses en els seus processos de modernización i sostenibilitat.

Sóho serán considerades les respostes en les quals el remitent esté identificat.

Amb carácter general, les contribucions rebudes es considerarán susceptibles de difusión pública. Les parts de la información remesa que, segons el parer de l'interessat hagen de ser tractades amb carácter confidencial i en conseqüència no procedisca el seu lliure difusión, deureán ser específicamente s'aladasñen el propi text de la contribución, no considerándose a estos efectes els missatges genérics de confidencialitat de la información.

Texto de la consulta pública previa [PDF] [76,22 KB]