El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme posa en marxa el procés de CONSULTA PRÈVIA sobre una nova Llei d'Indústria, a fi de recaptar l'opinión de les persones i de les organitzacions más representatives potencialment afectades per la futura norma, de conformitat amb el previst en l'artícul 133.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Común de les Administracions Públicas, en relación amb l'artícul 26.2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

La nova Llei d'Indústria és un compromís d'España dins del Component 12 del Pla de Recuperación, Transformación i Resiliència, identificat com a fita 176, corresponent a la mesura C12.R1 “Estratègia Españona d'Impuls Industrial 2030”. En aquesta fita, s'arreplega l'entrada en vigor de la Llei en elº 4 trimestre de 2023.

Les persones interessades podrán participar aétrav s dels mitjans que s'indiquen en el portal web del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

La consulta prèvia estará oberta des delíd a 20 d'abril fins alíd a 17 de maig de 2022, inclusivament.

La Comisión Europea publicó, al març de 2020, la comunicación “Un nou model d'Indústria per a Europa” en el qual es planteja l'estratègia industrial europea i, per l'impacte de la Covid-19, al maig de 2021 la seua “Actualización del nou model d'indústria 2020: Construint un Mercat Único más sólido per a la recuperación d'Europa”, que incorpora les lliçons de la crisi, per a enfortir la nostra capacitat de resiliència económica i accelerar la doble transición mantenint i creant ocupacions al mateix temps.

D'altra banda les recomanacions del Consell de 2019 i 2020 arrepleguen la necessitat d'adaptar i evolucionar les políticas industrials per a enfortir la transformación, digitalización, ecología, millora de la capacitación i alineament amb el Mercat Único Europeu, per la qual cosa s'insta a una revisión de la situación industrial i per tant del model industrial español.

La Llei ha de donar una resposta en clau nacional a la nova estratègia industrial europea, arreplegar les recomanacions del Consell i contemplar les necessitats del sector industrial d'España, establint el marc adequat per a estimular la competitivitat de la indústria modernitzant el seu teixit productiu, reforçant la seua capacitat de generar ocupació de qualitat, fomentant la seua eficiència energética, impulsant la seua capacitat d'innovación i apostant per la transición cap a una economía circular que afavorisca el canvi d'hábitos i un comportament conscient dels consumidors.

Justificación de la necessitat d'una nova Llei d'Indústria

L'actual Llei d'Indústria data de 1992. Des d'aleshores són evidents els grans canvis experimentats; des dels políticos, amb els Tractats que han transformat la Comunitat Económica Europea (a la qual pertenecíañEspa a a la data de promulgación de la Llei d'Indústria) en laóUni n Europea, als normatius, que incidixen en nous ámbitos d'actuación pública amb especial transcendència en la indústria, com el suport a la transición energética, la lluita contra el canvi climático, l'economía circular o la defensa dels drets dels consumidors. En estos 30 añus también s'han produït canvis rellevants que han impactat directament sobre la indústria, com són els nous desenvolupaments tecnológicos, l'avanç digital, la universalización d'internet, la implantación de les plataformes, la globalización o les deslocalitzacions industrials.

Amb la pandèmia han aflorat deficiències i fortaleses de la nostra economía, evidenciat els problemes de la dependència externa en materials básicos, i s'ha posat en relleu la necessitat imperiosa d'enfortir i situar en un primer plànol la base industrial noós ho españona, sinó también europea. Tant la UE com España, han de desenvolupar normatives conduents a dotar de major resiliència i robustesa a la indústria europea.

La fortalesa industrial d'Europa s'ha situat en primera línea de prioritat i és un vector clau del pla europeu de recuperación económica, “Next Generation EU”, que facilita inversions massives per a reforçar i acurtar les cadenes de valor industrials i per a resituar de forma intel·ligent i estratégica la producción a Europa i en España, así com per a aprofitar les noves oportunitats que oferix elópr ximo impuls de nous sectors industrials. Açò haver d'acompaá ñarse de les necessàries qualificacions i capacitats en els recursos humans per a abordar tals canvis.

La nova Llei d'Indústria ha de donar resposta a la cobertura de les necessitats i dels grans reptes descrits amb anterioritat, sent l'objectiu de la mateixa no solament regular l'activitat industrial en España, sinó establir els objectius i procediments de política i promoción industrial que permeten l'adequada, eficient i rádemane adaptación i transformación de la indústria españona per a fer front a tots estos canvis i situacions presents i futures.

Així mateix, és objectiu de Llei establir el marc de seguretat i qualitat industrial que permeta el ple desenvolupament de les nostres indústries eníl nea amb les exigències del mercat, alhora que contemple les normes básicas d'ordenación de les activitats industrials per les Administracions Públicas, els mitjans i procediments per a coordinar les competències en matèria d'indústria d'aquestes Administracions, i regular l'actuación de l'Administración de l'Estat en relación amb el sector industrial.

También han de tindre's en compte les especials circumstàncies de les pequeñas i mitges empreses industrials aétrav s d'un tractament diferencial, que recolze i fomente l'emprenedoria, así com de les empreses de mitjana capitalización, essencials per al futur desenvolupament industrial.

La Llei ha d'abordar, almenys, els següents aspectes:

• I. POLÍTICA I PROMOCIÓN INDUSTRIAL

  És función de les Administracions Públicas establir les políticas públicas i de promoción industrial que faciliten, promoguen i desenvolupen la modernización, el desenvolupament i la competitivitat industrial. Será objectiu fonamental de la llei la incorporación d'instruments de suport i foment que faciliten l'establiment de programes de suport, promoción, modernización, sostenibilitat i competitivitat industrials, i ferramentes que permeten contribuir a l'enfortiment de la indústria i facilitar que s'adapte als nous i creixents requeriments, com: els costos registresísticos i energéticos, els associats a l'economía circular, la sostenibilitat, els requisits mediambientals o la protección dels consumidors i usuaris, de manera que permeta a les AAPP col·laborar i influir sobre aspectes essencials per al futur de la indústria. La política industrial ha de contemplar el desenvolupament armónico i la cohesión social i territorial, i abordar el creixement empresarial, la capacitación i cualificación professional, l'enfortiment de la formación professional i l'adaptación dels títulos universitaris, así com la igualtat deég nero i d'oportunitats per a millorar les condicions de les empreses industrials.

• II. REINDUSTRIALIZACION

  Els profunds processos de reestructuración de la cadena de valor industrial iniciats en laéd cada dels 90 que, juntament amb la globalización económica, van suposar la deslocalización industrial progressiva cap a paísesáasi ticos han evidenciat unes importants debilitats en les economías de laóUni n Europea. Al costat d'açò, el repte d'enfortir la base industrial europea fa necessari que les Administracions Públicas plantegen mecanismes i instruments per a la reindustrialización i la garantía de igualtat de condicions en el Marcat único i de éste amb la resta del món, reforçant la normalización i evaluación de la conformitat acreditada, i protegint els drets intel·lectuals i industrials.

  El reforç de l'autonomía estratégica i la soberanía industrial d'Europa és una de les consideracions arreplegades en el nou model industrial europeu pel que s'han de desenvolupar políticas per a abordar les dependències estratégicas i al mateix temps salvaguardar una indústria competitiva en un mercat global.

• III. NEUTRALITAT CLIMÁTICA I ECONOMÍA CIRCULAR

  Els compromisos internacionals, especialment europeus, marquen líneas específicas de la necessitat d'establir una indústria compromesa amb els objectius d'un desenvolupament sostenible cap a la neutralitat climática i una economíaám s circular. La indústria ha de desempeñar un paper rellevant en el que constituïx este desafío i oportunitat conforme al Pacte Verd Europeu, en particular el suport específico a la modernización i descarbonización de les indústries que consumixen molta energía; el foment de nous processos industrials i tecnologías más netes, la contribución a la competitivitat industrial; el desenvolupament de políticas reguladores, contratación pública, competència lleial i plena participación de les Pimes.

  También ha de facilitar l'establiment d'una economíaám s circular alineándose al Pla d'acción Europeu per a l'economía circular amb el concurs de políticas de promoción industrials i el desenvolupament de models innovadors per a reduir la dependència de les matèries primeres, recolzant la reutilización, reparación i reciclatge.

• IV. TRANSFORMACIÓN DIGITAL (DIGITALIZACIÓN)

  Les tecnologías digitals han revolucionat i están canviant drásticamente el context industrial en tots els esclavons de la seua cadena de valor. La norma ha d'abordar l'impacte de l'automatización i digitalización en la indústria i els processos productius. La norma abordará la modernización de les comunicacions i la seua interconectividad, así com la seua interoperabilitat al mateix temps que atén la ciberseguretat.

• V. SEGURETAT INDUSTRIAL I QUALITAT INDUSTRIAL

  És responsabilitat de les Administracions Públicas el control del compliment reglamentari de les activitats de seguretat industrial que té per objecte la prevención i limitación de riscos, per la qual cosa s'han de contemplar aspectes de vigilància del mercat, reforçant la figura del funcionari, así com la promoción de plans i campañas de comprobación de les condicions de seguretat dels productes industrials. Además, es planteja la creación, en el marc de les competències atribuïdes a l'Administración General de l'Estat, d'una entitat pública encarregada de, entre unes altres, l'homologación de vehículs, la coordinación d'activitats de vigilància del mercat, así com de realización d'estudis sobre seguretat industrial.

  La qualitat industrial és un dels pilars básicos per a assegurar i promoure la competitivitat industrial. Les Administracions Públicas, són responsables d'assegurar una infraestructura de la qualitat per a les activitats de normalización, acreditación, metrología (científica, aplicada i legal) i evaluación de la conformitat (assajos, inspección, certificación, validación i verificación, entre altres).

• VI. GOVERNANÇA

  S'ha de reflexionar sobre els instruments de coordinación amb els diferents agents, entitats, centres tecnológicos, universitats, Administracions Públicas competents i involucrats en la promoción i el desenvolupament industrial, necessaris per a l'análisi, reflexión, evaluación i impuls de les políticas industrials.

Aportacions i Comentaris

Amb la finalitat d'estructurar les observacions a remetre referents a la present Consulta, aócontinuaci n es proporcionen preguntes per a cadascun dels aspectes referits en el text.

I. POLÍTICA I PROMOCIÓN INDUSTRIAL: ¿Qué instruments de suport a la transformación industrial creu que podrían articular-se en una Llei d'Indústria? ¿Considera que s'han d'abordar altres assumptes?

II. REINDUSTRIALIZACION: ¿Cómo creu que s'ha d'abordar una reindustrialización d'acord amb la unitat de mercat, la cohesión social i la vertebración solidària dels diferents territoris?

III. NEUTRALITAT CLIMÁTICA I ECONOMÍA CIRCULAR: ¿Qué elements de suport a la indústria creu que ha de contemplar la Llei per a afavorir la neutralitat climática i l'económica circular?

IV. TRANSFORMACIÓN DIGITAL (DIGITALIZACIÓN): ¿Cómo creu que s'ha d'abordar en la Llei el ámbito digital?

V. SEGURETAT INDUSTRIAL I QUALITAT INDUSTRIAL: ¿Creu que hi ha algún un altre aspecte de seguretat i qualitat industrial que ha de contemplar la norma?

VI. GOVERNANÇA: ¿Cómo pot la Llei reforçar la coordinación per a l'aplicación i desenvolupament de les Directives sobre Mercat Único Europeu en España? ¿Qué estructura o mecanisme de governança proposa?