A pesar que la transición cap al vehícul eléctrico s'está produint a nivell mundial, existixen aún algunes dificultats actuals que poden retardar el procés de transición, especialment el desenvolupament d'una infraestructura de càrrega, les limitacions en l'autonomía o el temps de recarrega, i l'existència d'un coll de botella tant en matèries primeres, com en la fabricación de baterías. Tot açò fa que, siga inviable pensar en un canvi immediat del vehícul tradicional a l'eléctrico.

Per açò, els vehículs híbridos poden considerar-se com un important mitjà cap a una descarbonización ordenada i progressiva fins a aconseguir l'horitzó 2035. En general, consten d'una combinación entre un motor de combustión interna, baterías i un o dos motors eléctricos, depenent de la configuración (sèrie, paral·lel o sèrie-paral·lel). El seu principal avantatge és un millor rendiment de la planta de potència, amb la corresponent reducción en el consum de combustible i, per tant, de CO2 i d'emissions contaminants, garantint, al mateix temps, una autonomía i comportament adequats. A majors, és de destacar el seu tecnología madura, la seua capacitat de facilitar una transición suau cap als vehículs eléctricos i la diversitat d'opcions disponibles. Addicionalment, i encara que l'estat de l'art dels vehículs híbridos ha evolucionat significativament en úels ltimos añus, s'espera que continúi avançant amb noves possibilitats d'innovación, que poden tindre importants sinergies en el desenvolupament del vehícul eléctrico, com per exemple els avanços en optimización de la gestión d'energía (control de potència o frens regeneratius), o els sistemes de control i monitorización, entre uns altres.

Respecte als vehículs eléctricos de pila de combustible d'hidrógeno, es consideren que té un gran potencial per al seu incorporación en els trens de propulsión de vehículs de zero emissions, molt relacionats amb el desenvolupament de la producción d'hidrógeno verda. Además, es planteja com una alternativa de futur, ja que és possible que hi haja espai per a la coexistència de vehículs moguts per hidrógeno i vehículs eléctricos, cadascun té els seus propis avantatges i aplicacions específicas. Existixen importants sinergies que poden impulsar la transición cap a una mobilitat más sostenible i recolzar el creixement dels vehículs eléctricos en totes les seues formes, com per exemple en aspectes de tecnología de cel·les de combustible, infraestructura d'hidrógeno, emmagatzematge d'energía, investigación en materials i eficiència, i no menys important consciencia pública i aceptación social. En áel mbito de la R+D+i, hi ha molt camp en áel mbito de l'eficiència i reducción de costos dels sistemes de cel·les de combustible, l'emmagatzematge i distribución d'hidrógeno, o el reforç en la producción d'hidrógeno verda.

La complexitat d'una transformación cap al vehícul eléctrico i connectat de forma ordenada i progressiva, así com el seu vinculación al Pla de Recuperación, Transformación i Resiliència d'España, van aconsellar la creación d'una arquitectura institucional reforçada, que es materializó aétrav s del Reial decret 13/2023, de 23 de gener, pel qual es modifiquen el Reial decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'establix l'estructura orgánica básica dels departaments ministerials, i el Reial decret 998/2018, de 3 d'agost, pel qual es desenvolupa l'estructura orgánica básica del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en la creación de la figura del Comissionat especial per al PERTE per al desenvolupament d'un ecosistema per a la fabricación del Vehícul Eléctrico i Connectat.

En concret, l'artícul 12.1.g) d'este reial decret establix entre les seues funcions la de realitzar quantes actuacions en relación amb el desenvolupament de l'ecosistema per a la fabricación del vehícul eléctrico i connectat i la consecución dels seus objectius resulten precises, incloent, si escau, la correcta ejecución de fons, assignats en esta matèria. En concret l'elaboración, gestión i seguiment de programes i actuacions destinats al desenvolupament de l'ecosistema del vehícul eléctrico i connectat.

La convocatòria d'ajuda regulada mitjançant este reial decret, s'incardina clarament en el desenvolupament d'aquest ecosistema, i és una peça col·lateral per a entendre el procés de transición cap al vehícul eléctrico i connectat pels motius explicats en anteriorment i que es resumixen en la necessitat de promoure transitòriament tecnologías alternatives o complementàries amb evidents sinergies i funcionalitats prácticas que potenciarán una transformación ordenada i progressiva.

L'objectiu principal d'esta norma és avançar cap a una descarbonización ordenada i progressiva, que suplisca els desafíus i obstáculs del desenvolupament del vehícul eléctrico, i habilite en paral·lel una evolución tecnológica compatible.

La consecución d'este objectiu supondrá enét rminos d'impacte:

• Avançar cap a noves possibilitats d'innovación en áel mbito dels vehículs híbridos enchufables, que puguen tindre importants sinergies en el desenvolupament del vehícul eléctrico, com per exemple els avanços en optimización de la gestión d'energía (control de potència o frens regeneratius), o els sistemes de control i monitorización, entre uns altres.
• Desenvolupar el potencial dels vehículs eléctricos de pila de combustible d'hidrógeno per al seu incorporación en els trens de propulsión de vehículs de zero emissions, molt relacionats amb el desenvolupament de la producción d'hidrógeno verda.
• Aprofitar les sinergies que poden impulsar la transición cap a una mobilitat más sostenible i recolzar el creixement dels vehículs eléctricos en totes les seues formes, com per exemple en aspectes de tecnología de cel·les de combustible, infraestructura d'hidrógeno, emmagatzematge d'energía, investigación en materials i eficiència, i no menys important consciencia pública i aceptación social.
• Potenciar les actuacions en áel mbito de la R+D+i, relacionades amb l'eficiència i reducción de costos dels sistemes de cel·les de combustible, l'emmagatzematge i distribución d'hidrógeno, o el reforç en la producción d'hidrógeno verda.

Es detecten com a aspectes claus d'esta convocatòria la urgència, i l'especificitat. La urgència queda motivada per la necessitat d'activar projectes que contribuïsquen esbiaixar o mitigar els colls de botella detectats en el procés de transición cap al vehícul eléctrico i connectat, donant coherència a l'estratègia general del PERTE del vehícul eléctrico i connectat. Esta situación va tindre el seu reflex en l'aprobación mitjançant Reial decret-llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències económiques i socials de la Guerra d'Ucraïna i de suport a la reconstrucción de la illa de la Palma i a altres situacions de vulnerabilitat, de la concesión de créditos extraordinaris per a desenvolupament de projectes innovadors en el sector de l'automoción per a 2023. Quant a l'especificitat, la convocatòria s'orienta cap a un mercat molt concret dins del sector de l'automoción, de tamaño mitjà o pequeño i ajudes limitades, amb un nínxol de beneficiaris reduït. En resum, es tracta de seleccionar directament projectes de R+D+i d'alt potencial, que estimulen la generación d'avanços científicos i tecnológicos, así com el desenvolupament de noves solucions que beneficien a la societat en general Addicionalment, i per aquesta especificitat, es prevé cada projecte será molt diferent entre sí, de manera que no es donarán unes condicions, que permeten una valoración de projectes amb els criteris usuals que s'establixen en una concurrència competitiva.

Tot l'anterior, justifica raons d'interés público, i económico que dificulten la seua convocatòria pública ordinària, i motiva que este reial decret establisca un sistema de concesión d'ajuda mitjançant concurrència simple.

Este reial decret s'estructura en sis capítulos i quatre annexos. En el primer capítulo figuren les disposicions relatives al ámbito d'aplicación i beneficiaris, que es referixen a aspectes com els objectius, el ámbito temporal i la disponibilitat pressupostària associada, i les condicions i obligacions que han de complir els beneficiaris. En el capítulo segon es descriuen els tipus d'actuacions finançables, els gastos finançables, els requisits exigibles als projectes que puguen rebre ajuda i el termini de realización d'aquests projectes. El capítulo tercer descriu les características de l'ajuda, les seuesíl mites i la regulación de garantías; el capítulo quart regula els órganos gestors de l'ajuda, que són la Comisión d'Evaluación i el Comissionat especial per al PERTE per al desenvolupament d'un ecosistema per a la fabricación del Vehícul Eléctrico i Connectat. El capítulo cinqué regula el procediment de concesión: forma de realitzar la sol·licitud, instrucción del procediment, tramitación, resolución i pagament, i recursos. El capítulo sisé regula les modificacions de resolución, la justificación i comprobación de la realización de les inversions i criteris de graduación dels possibles incompliments. Els annexos es referixen a la definición d'actuacions que tenen relación directa amb el vehícul híbrido i vehícul eléctrico de pila de combustible d'hidrógeno, els rangs de puntuación de la viabilitat económica i financera i la memòria de projectes presentats.

Solament serán considerades les observacions en les quals el remitent esté identificat.

Amb carácter general les respostes es considerarán no confidencials i, en conseqüència, de lliure difusión. Si es desitja que algunes parts de la información siguen considerades confidencials, estes es esñalarán i delimitarán en el propi text, i s'haver deá motivar la necessitat de la seua confidencialitat.

Memoria del Real Decreto [PDF] [791,92 KB]

Texto del Proyecto de Real Decreto [PDF] [1,79 MB]