A pesar que la transició cap al vehicle elèctric s'està produint a nivell mundial, existeixen encara algunes dificultats actuals que poden retardar el procés de transició, especialment el desenvolupament d'una infraestructura de càrrega, les limitacions en l'autonomia o el temps de recarrega, i l'existència d'un coll d'ampolla tant en matèries primeres, com en la fabricació de bateries. Tot això fa que, sigui inviable pensar en un canvi immediat del vehicle tradicional a l'elèctric.

Per això, els vehicles híbrids poden considerar-se com un important mitjà cap a una descarbonización ordenada i progressiva fins a aconseguir l'horitzó 2035. En general, consten d'una combinació entre un motor de combustió interna, bateries i un o dos motors elèctrics, depenent de la configuració (sèrie, paral·lel o sèrie-paral·lel). El seu principal avantatge és un millor rendiment de la planta de potència, amb la corresponent reducció en el consum de combustible i, per tant, de CO2 i d'emissions contaminants, garantint, al mateix temps, una autonomia i comportament adequats. A majors, és de destacar la seva tecnologia madura, la seva capacitat de facilitar una transició suau cap als vehicles elèctrics i la diversitat d'opcions disponibles. Addicionalment, i encara que l'estat de l'art dels vehicles híbrids ha evolucionat significativament en els últims anys, s'espera que continuï avançant amb noves possibilitats d'innovació, que poden tenir importants sinergies en el desenvolupament del vehicle elèctric, com per exemple els avanços en optimització de la gestió d'energia (control de potència o frens regeneratius), o els sistemes de control i monitoratge, entre uns altres.

Respecte als vehicles elèctrics de pila de combustible d'hidrogen, es consideren que té un gran potencial per a la seva incorporació als trens de propulsió de vehicles de zero emissions, molt relacionats amb el desenvolupament de la producció d'hidrogen verd. A més, es planteja com una alternativa de futur, ja que és possible que hi hagi espai per a la coexistència de vehicles moguts per hidrogen i vehicles elèctrics, cadascun té els seus propis avantatges i aplicacions específiques. Existeixen importants sinergies que poden impulsar la transició cap a una mobilitat més sostenible i recolzar el creixement dels vehicles elèctrics en totes les seves formes, com per exemple en aspectes de tecnologia de cel·les de combustible, infraestructura d'hidrogen, emmagatzematge d'energia, recerca en materials i eficiència, i no menys important consciència pública i acceptació social. En l'àmbit de la R+D+i, hi ha molt camp en l'àmbit de l'eficiència i reducció de costos dels sistemes de cel·les de combustible, l'emmagatzematge i distribució d'hidrogen, o el reforç en la producció d'hidrogen verd.

La complexitat d'una transformació cap al vehicle elèctric i connectat de forma ordenada i progressiva, així com la seva vinculació al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya, van aconsellar la creació d'una arquitectura institucional reforçada, que es va materialitzar a través del Reial decret 13/2023, de 23 de gener, pel qual es modifiquen el Reial decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, i el Reial decret 998/2018, de 3 d'agost, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en la creació de la figura del Comissionat especial pel PERTE per al desenvolupament d'un ecosistema per a la fabricació del Vehicle Elèctric i Connectat.

En concret, l'article 12.1.g) d'aquest reial decret estableix entre les seves funcions la de realitzar quantes actuacions en relació amb el desenvolupament de l'ecosistema per a la fabricació del vehicle elèctric i connectat i la consecució dels seus objectius resultin precises, incloent, si escau, la correcta execució de fons, assignats en aquesta matèria. En concret l'elaboració, gestió i seguiment de programes i actuacions destinats al desenvolupament de l'ecosistema del vehicle elèctric i connectat.

La convocatòria d'ajuda regulada mitjançant aquest reial decret, s'incardina clarament en el desenvolupament d'aquest ecosistema, i és una peça col·lateral per entendre el procés de transició cap al vehicle elèctric i connectat pels motius explicats en anteriorment i que es resumeixen en la necessitat de promoure transitòriament tecnologies alternatives o complementàries amb evidents sinergies i funcionalitats pràctiques que potenciaran una transformació ordenada i progressiva.

L'objectiu principal d'aquesta norma és avançar cap a una descarbonización ordenada i progressiva, que supleixi els desafiaments i obstacles del desenvolupament del vehicle elèctric, i habiliti en paral·lel una evolució tecnològica compatible.

La consecució d'aquest objectiu suposarà en termes d'impacte:

• Avançar cap a noves possibilitats d'innovació en l'àmbit dels vehicles híbrids enchufables, que puguin tenir importants sinergies en el desenvolupament del vehicle elèctric, com per exemple els avanços en optimització de la gestió d'energia (control de potència o frens regeneratius), o els sistemes de control i monitoratge, entre uns altres.
• Desenvolupar el potencial dels vehicles elèctrics de pila de combustible d'hidrogen per a la seva incorporació als trens de propulsió de vehicles de zero emissions, molt relacionats amb el desenvolupament de la producció d'hidrogen verd.
• Aprofitar les sinergies que poden impulsar la transició cap a una mobilitat més sostenible i recolzar el creixement dels vehicles elèctrics en totes les seves formes, com per exemple en aspectes de tecnologia de cel·les de combustible, infraestructura d'hidrogen, emmagatzematge d'energia, recerca en materials i eficiència, i no menys important consciència pública i acceptació social.
• Potenciar les actuacions en l'àmbit de la R+D+i, relacionades amb l'eficiència i reducció de costos dels sistemes de cel·les de combustible, l'emmagatzematge i distribució d'hidrogen, o el reforç en la producció d'hidrogen verd.

Es detecten com a aspectes claus d'aquesta convocatòria la urgència, i l'especificitat. La urgència queda motivada per la necessitat d'activar projectes que contribueixin esbiaixar o mitigar els colls d'ampolla detectats en el procés de transició cap al vehicle elèctric i connectat, donant coherència a l'estratègia general del PERTE del vehicle elèctric i connectat. Aquesta situació va tenir el seu reflex en l'aprovació mitjançant Reial decret-llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna i de suport a la reconstrucció de la illa de la Palma i a altres situacions de vulnerabilitat, de la concessió de crèdits extraordinaris per a desenvolupament de projectes innovadors en el sector de l'automoció per 2023. Quant a l'especificitat, la convocatòria s'orienta cap a un mercat molt concret dins del sector de l'automoció, de grandària mitjana o pequeño i ajudes limitades, amb un nínxol de beneficiaris reduït. En resum, es tracta de seleccionar directament projectes de R+D+i d'alt potencial, que estimulin la generació d'avanços científics i tecnològics, així com el desenvolupament de noves solucions que beneficiïn a la societat en general Addicionalment, i per aquesta especificitat, es preveu cada projecte serà molt diferent entre si, de manera que no es donaran unes condicions, que permetin una valoració de projectes amb els criteris usuals que s'estableixen en una concurrència competitiva.

Tot l'anterior, justifica raons d'interès públic, i econòmic que dificulten la seva convocatòria pública ordinària, i motiva que aquest reial decret estableixi un sistema de concessió d'ajuda mitjançant concurrència simple.

Aquest reial decret s'estructura en sis capítols i quatre annexos. En el primer capítol figuren les disposicions relatives a l'àmbit d'aplicació i beneficiaris, que es refereixen a aspectes com els objectius, l'àmbit temporal i la disponibilitat pressupostària associada, i les condicions i obligacions que han de complir els beneficiaris. En el capítol segon es descriuen els tipus d'actuacions finançables, les despeses finançables, els requisits exigibles als projectes que puguin rebre ajuda i el termini de realització d'aquests projectes. El capítol tercer descriu les característiques de l'ajuda, els seus límits i la regulació de garanties; el capítol quart regula els òrgans gestors de l'ajuda, que són la Comissió d'Avaluació i el Comissionat especial pel PERTE per al desenvolupament d'un ecosistema per a la fabricació del Vehicle Elèctric i Connectat. El capítol cinquè regula el procediment de concessió: forma de realitzar la sol·licitud, instrucció del procediment, tramitació, resolució i pagament, i recursos. El capítol sisè regula les modificacions de resolució, la justificació i comprovació de la realització de les inversions i criteris de graduació dels possibles incompliments. Els annexos es refereixen a la definició d'actuacions que tenen relació directa amb el vehicle híbrid i vehicle elèctric de pila de combustible d'hidrogen, els rangs de puntuació de la viabilitat econòmica i financera i la memòria de projectes presentats.

Solament seran considerades les observacions en les quals el remitent estigui identificat.

Amb caràcter general les respostes es consideraran no confidencials i, en conseqüència, de lliure difusió. Si es desitja que algunes parts de la informació siguin considerades confidencials, aquestes s'assenyalaran i delimitaran en el propi text, i s'haurà de motivar la necessitat de la seva confidencialitat.

Memoria del Real Decreto [PDF] [791,92 KB]

Texto del Proyecto de Real Decreto [PDF] [1,79 MB]