El vigent Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat per Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, d'ara endavant REBT, ha contribuït en gran manera a potenciar i fomentar la seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió incloses en el seu àmbit d'aplicació. En ell s'introduïen nous tipus d'instal·lacions: des de les corresponents a establiments agrícoles i hortícoles fins a les d'automatització, gestió tècnica de l'energia i seguretat per a habitatges en edificis, d'acord amb les tècniques més avançades del moment, passant per un nou concepte d'instal·lacions en piscines, on s'introduïen les tensions que proporcionaven seguretat intrínseca, entre moltes altres millores en seguretat, com la d'augmentar el nombre mínim de circuits en habitatges.

La normalització del sector ha permès disposar d'instruments tècnics, amb un alt grau de consens previ, en els quals el reglament s'ha recolzat aprofitant com referencia normes aprovades per organismes acreditats tant a nivell nacional com a internacional per realitzar aquesta activitat.

L'experiència en l'aplicació d'aquest reglament i l'evolució de la tècnica fa necessari revisar aquestes condicions de seguretat, i incloure un altre tipus d'instal·lacions que sorgeixen amb el pas del temps. El Reial decret 1053/2014, de 12 de desembre, pel qual s'aprova una nova Instrucció Tècnica Complementària (ITC) BT 52 "Instal·lacions amb finalitats especials. Infraestructura per la recarrega de vehicles elèctrics" del Reglament electrotècnic per a baixa tensió és un bon exemple d'això. Addicionalment, després de la publicació del Reial decret 244/2019, de 5 d'abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsumo d'energia elèctrica, es fa necessari adequar el REBT a les condicions recollides en el citat reial decret.

D'altra banda, el reglament actual estableix que en una instrucció tècnica complementària es recullin totes les normes esmentades en el reglament i els seus ITCs, amb l'any d'edició a fi que, quan apareguin noves versions, es puguin fer els respectius canvis en aquesta llista, quedant automàticament actualitzades en el text dispositiu, sense necessitat d'una altra intervenció.

No obstant això, aquesta metodologia pressuposa que una norma només canviarà el seu any d'edició amb el pas del temps, no canviant mai d'enumeració, o que normes nacionals no puguin ser substituïdes per normes internacionals per coincidir en el seu àmbit d'aplicació. Això ha posat de manifest al llarg de les actualitzacions del llistat realitzades durant aquests anys, la possibilitat real de pèrdua de traçabilitat entre normes en aquells casos en els quals se de alguna de les circumstàncies anteriors, quedant el text de la ITC corresponent amb el codi de norma original sense possibilitat de trobar en la taula de normes la seva equivalència actual. Aquest nou reglament pretén incloure un nou mètode de referència a normes a través d'un codi alfanumèric propi que no es vegi afectat per aquests canvis.

Igualment és necessari dur a terme una revisió general que permeti aclarir determinats preceptes del reglament i resoldre així problemes d'aplicació del mateix.

Les anteriors consideracions aconsellen abordar la revisió de l'esmentat reglament vigent de 2002, actualitzant i ampliant el marc regulatori relatiu a les condicions de seguretat de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió, per mitjà de l'aprovació d'un nou reglament que derogui i substitueixi a l'anterior.

La necessitat d'adaptar el REBT al citat Reial decret 244/2019 d'autoconsumo és evident a causa de la rapidesa amb la qual s'estan generalitzant aquest tipus d'instal·lacions.

Això ha de fer-se, d'una banda, des del punt de vista de la generació d'energia elèctrica, modificant les instruccions del REBT directament relacionades amb els generadors d'autoconsumo, els seus requisits, tipologies possibles i proves essencials per garantir la seguretat de totes les possibles opcions que es puguin preveure en un futur immediat, a partir de la nova legislació sobre l'ús i instal·lació de generació renovable i, en particular, les derivades dels nous decrets nacionals d'autoconsumo i europeus de codis de xarxa, els quals regulen els requisits tècnics que hauran de complir les instal·lacions de generació i les de demanda per a la seva connexió a la xarxa.

D'altra banda, des del punt de vista d'instal·lacions, s'hauran de modificar o afegir al reglament les instruccions necessàries relatives a les condicions d'instal·lació directament relacionades amb les noves regulacions d'ús i instal·lació de generadors amb autoconsumo i els seus requisits essencials.

Complementaran, per tant, a les instruccions tècniques que tenen a veure amb la generació per garantir la seguretat de totes les opcions cobertes per elles, i hauran d'incloure altres aspectes relacionats de la instal·lació, com els possibles esquemes de connexió amb la xarxa, l'ús d'instal·lacions de corrent continu, o les instal·lacions per a l'emmagatzematge d'energia, que igualment es preveuen com a complement a la generació renovable.

L'actualització de les instruccions tècniques complementàries, així com la inclusió d'alguna nova, permetrà adaptar la reglamentació espanyola en aquest àmbit a l'evolució de la tècnica contribuint a una millora en la seguretat de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

L'objectiu de la norma és la millora de la reglamentació d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió tenint en compte l'evolució de la tècnica i l'experiència que s'ha anat acumulant amb l'aplicació del reglament actual.

Es valoren quatre possibles alternatives:

1. Elaboració d'un nou reglament que derogui i substitueixi a l'anterior.
2. Modificació parcial del reglament actual de 2002.
3. No modificar el reglament de 2002, i crear documents de suport (guies) amb els aclariments i orientacions que siguin precises, recolzant-se en el reglament ja existent.
4. No fer gens.

D'alternatives citades, en aquest moment es considera que la més adequada és la 1).

Només seran considerades les respostes en les quals el remitent estigui identificat.

Amb caràcter general, les contribucions rebudes es consideraran susceptibles de difusió pública. Les parts de la informació remesa que, segons el parer de l'interessat hagin de ser tractades amb caràcter confidencial i en conseqüència no procedeixi la seva lliure difusió, hauran de ser específicament assenyalades en el propi text de la contribució, no considerant-se a aquests efectes els missatges genèrics de confidencialitat de la informació.

Texto de la Consulta Publica Previa [PDF] [98,08 KB]